Strep tease Testimonio
4.El testigo
“Strip tease”
Mezcla entre memoria y olvido: memoria porque la posibilidad de estos movimientos y palabras, su dinamismo se hace energía sólo cuando irrumpen, desde la penumbra dónde late la memoria hasta el presente dónde está situada la conciencia del observador, conciencia viva que arrastra el tiempo. Olvido, porque estos movimientos que conservan en sus rastros los códigos del tiempo que fueron creados, pulsados, solamente viven en la conciencia del otro , del que observa. Memoria corporal como fuente de conocimiento: el movimiento puro liberado de la máscara a través de la qué es fácilmente nombrado e identificado, tiene la posibilidad de transmitir a los otras la imposición del ser en cada cosa. El cual recuerda participa en los comienzos del tiempo y prodiga el ser a las cosas que empiezan a ser a partir de la acción originante de su gesto o palabra poéticamente esta. En esta instancia el acto del recuerdo es una actitud fundadora por excelencia, implica la apertura del ser hacia la existencia histórica, se establece un punto de partida en la convergencia del visible y el invisible, el conocido y el desconocido.
4.El testimoni
“Strip tease”
Barreja entre memòria i oblit: memòria perquè la possibilitat d'aquests moviments i paraules, el seu dinamisme es fa energia només quan irrompen, des de la penombra on batega la memòria fins al present on està situada la consciència de l'observador, consciència viva que arrossega el temps.
Oblit, perquè aquests moviments que conserven en els seus rastres els codis del temps que van ser creats, premuts, solament viuen en la consciència de l'altre , del que observa.
Memoria corporal com font de coneixement: el moviment pur alliberat de la màscara a través de la quin és fàcilment nomenat i identificat, té la possibilitat de transmetre als altres la imposició de l'ésser en cada cosa. El qual recorda participa en els començaments del temps i prodiga l'ésser a les coses que comencen a ésser a partir de l'acció *originante del seu gest o paraula poèticament aquesta. En aquesta instància l'acte del record és una actitud fundadora per excel·lència, implica l'obertura de l'ésser cap a l'existència històrica, s'estableix un punt de partida en la convergència del visible i l'invisible, el conegut i el desconegut.
